Resultats de la cerca

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència

Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, féu el mateix…

És expressada per la fórmula w n = Ae - E n / k T , A essent-hi la constant de normalització obtinguda de la condició Σ w n = 1, T la temperatura absoluta i k la constant de Boltzmann

Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats

Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst

Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars…

Fou descobert per Pierre Auger en observar traces d’electrons quan irradiava emulsions fotogràfiques amb raigs X per l' efecte fotoelèctric un fotó raig X expulsa un electró d’una capa donada, per exemple la capa K, d’un àtom, la vacant és ocupada per un electró de la capa L, menys profunda, i s’allibera una quantitat d’energia W K - W L essent W K i W L les energies d’enllaç dels electrons a les respectives capes, que, quan és absorbida per un electró d’una altra capa, per exemple, de la capa L, aquest pot abandonar l’àtom amb una energia…

Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis fonamentals de la mecànica…