Resultats de la cerca

Fou el creador d’importants teories sobre l’estructura atòmica i el comportament dels electrons, i amplià els conceptes clàssics de la termodinàmica

L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides

La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1

Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT

Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són…

Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de…

D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997 s’aconseguí…

Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els…

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…

Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions…