Resultats de la cerca

La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…

Equival a 2 025 canes quadrades, o sia, 4 896,5 m 2

El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a partir de les…

El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit

Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta

De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest decreixement és…

Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la  Universitat de València  1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…