Resultats de la cerca

Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència

S'aplica com a funcional lineal continu sobre els kets = , essent aquest darrer el producte escalar dels dos vectors |ψ> i |Φ>

Si Δ t' és l’interval mesurat en aquest darrer, i Δ t' és l’interval mesurat al rellotge mòbil, aleshores Δ t' > Δ t

Ha fet recerques en física teòrica, partícules elementals, interaccions, etc, algunes de les quals amb la collaboració de Tsung-Dao Lee Li fou atorgat, juntament amb aquest darrer, el premi Nobel de física el 1957

On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer

Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric

Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria Pels treballs en aquest darrer camp, YNambu rebé el premi Nobel de física 2008

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears  UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora  de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou…

És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’ acústica de les sales i la reverberació Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890 El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston 1898 Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic de les sales…