Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
deriva
Física
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d’una magnitud física o en les propietats d’un circuit elèctric o electrònic.
En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero com a punt de repòs sense…
cambra de deriva

Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
detector
Física
Aparell que permet determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia.
Entre els principals detectors hi ha les cambres de bombolles, de dards o de deriva cambra i els comptadors comptador a més dels escintilladors i els calorímetres
camp electromotor
Física
Camp de forces característic d’un generador de corrent elèctric.
La forma que experimenta una càrrega q a l’interior d’un circuit tancat és F = q E m , on E m és el camp electromotor E m no deriva d’un potencial escalar
William Robert Grove
Física
Físic britànic.
Fou professor de dret a Londres i advocat Féu la primera demostració de la dissociació de l’aigua i el 1839 inventà una pila de gas amb elèctrodes de carbó vegetal, de la qual deriva la pila de Bunsen
interferometria
Física
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que s’ocupa de les interferències i de llurs aplicacions.
La interferometria és àmpliament utilitzada en astronomia per a obtenir imatges d’alta resolució del cel Això s’aconsegueix combinant el senyal que arriba d’una mateixa font estellar a telescopis situats en diferents llocs de la Terra La interferometria també es fa servir en tectònica de plaques per a mesurar la deriva de les plaques continentals
treball virtual
Física
Tecnologia
Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert
camp electroestàtic
Física
Camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues elèctriques en repòs.
La intensitat del camp que crea una càrrega puntual q en un punt de vector de posició r , és la força per unitat de càrrega que experimenta una càrrega puntual q' situada al punt r E = F / q ' De la llei de Coulomb resulta que, al buit, E = q /4πε 0 r / r 3 , on ε 0 és la permitivitat del buit i r és el mòdul del vector r El camp electroestàtic és conservatiu, i deriva del potencial elèctric V E = -grad V
camp magnetoestàtic
Física
Camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents en repòs.
Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és conservatiu, i que…