Resultats de la cerca

L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una…

En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre

Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…

Professor de la Universitat de Harvard des del 1934, publicà The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities 1932 Considerat el pioner del magnetisme modern, investigà la teoria quàntica aplicada a l’estructura atòmica, i l’estructura electrònica de sistemes magnètics en desordre Compartí el premi Nobel de física del 1977 amb PW Anderson i N Mott

El concepte, introduït per LBrillouin, té un significat invers del de l’entropia si aquesta mesura el grau de desordre d’un sistema, la neguentropia mesura el grau d’ordre d’un sistema Com més gran és la informació que hom posseeix sobre l’estat d’un sistema, tant més gran és la neguentropia El teorema de Szilard-Brillouin , que generalitza el segon principi de la termodinàmica, afirma que, en un sistema aïllat, la suma de la informació i de la neguentropia no pot més que disminuir, tot restant constant a les transformacions reversibles

El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul

La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…

Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…

Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…