Resultats de la cerca

Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani enriquit com a…

El valor d’aquesta força és donat per la llei de Coulomb

La birefringència és mesurada per l’expressió λ és la longitud d’ona de la llum, B és la inducció magnètica, i C una constant, dita constant de Cotton-Mouton , que és característica del líquid en qüestió

És inversament proporcional al quadrat de la distància entre les masses, com es desprèn de la llei F = Gm 1 m 2 / r 2 1 , dita de la gravitació universal Aquestes forces són, en una bona part, les responsables de l’estructura de l’Univers en el pla astronòmic

Les forces entre cossos es poden exercir per contacte directe entre ells o bé per acció a distància La relació entre les forces que actuen i les deformacions que produeixen és anomenada llei de Hooke La relació entre les forces i els canvis en l’estat de repòs o de moviment dels cossos és donada per les dues primeres lleis de Newton, segons les quals la força F que actua sobre un punt material és directament proporcional a l’acceleració a que li produeix F = m a Segons la tercera llei de Newton, quan un cos A actua sobre un altre cos B amb una força F dita d’acció , el cos B…

Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi

Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que la dita…

Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…

Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un…

La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i…