Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
palanca

A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del…
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la…
spin
Física
Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les…
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat g , en un…
llei de Hess
Física
Llei enunciada per G.H. Hess, el 1890, segons la qual la quantitat d’energia alliberada en un procés químic és independent de les etapes en què aquest es produeix.
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
llei de Hooke
Física
Llei enunciada per Robert Hooke el 1660 que estableix, per dessota dels límits elàstics, la proporcionalitat entre les tensions que apareixen en un sòlid sotmès a un sistema de forces i les deformacions produïdes per aquestes tensions.
En la seva forma primitiva, hom l’enunciava segons l’expressió σ = E ε, σ essent la tensió en una direcció determinada, ε la deformació en la mateixa direcció i E el factor de proporcionalitat, anomenat mòdul de Young
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
teoria de Planck
Física
Teoria enunciada per Planck el 1900 per tal de trobar una formulació que satisfés l’experiència en la radiació d’un cos negre, després d’haver fracassat la teoria clàssica amb la fórmula de Rayleigh-Jeans, i segons la qual qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritzi efectuï oscil·lacions harmòniques simples, només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E = nhν, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i νla freqüència d’oscil·lació.