Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
càrrega espacial
Física
Excés de càrrega elèctrica en una regió de l’espai, causada per la presència d’ions (com és en el cas d’un plasma) o d’electrons (com ara en un tub electrònic); en aquest darrer cas és anomenada càrrega electrònica
.
La càrrega espacial origina camps elèctrics intensos
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa…
conjugació de càrrega
Física
Operació que fa corresponde a tota partícula fonamental la seva antipartícula —és a dir, que canvia els signes de totes les càrregues— i, per extensió, l’operador que realitza aquesta operació.
La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1
confinament
Confinament d’un plasma en un tokamak d’experimentació de la fusió nuclear (JET). El camp magnètic helicoïdal que resulta de la combinació del camp trioïdal (creat per les bobines trioïdals) i del camp polioïdal (creat per l’acoblament del bobinatge del transformador -circuit secundari- confina el plasma en un corrent d’alta intensitat (vers 5 MA) aïllat tèrmicament de les parets de la cambra de buit
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.
Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
trencament de simetria
Física
Fenomen pel qual fluctuacions infinitesimals d’un sistema proper a un punt crític en determinen l’evolució en travessar una transició de fase; típicament, la transició ocorre entre un estat desordenat, o amb certa simetria (per exemple, rotacional), a un sistema més ordenat o amb menys simetria.
Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria Pels treballs en aquest darrer camp, YNambu rebé el premi Nobel de física 2008
John Bahcall
Física
astrofísic nord-americà.
S'especialitzà en l’estudi dels neutrins que provenen del Sol i tingué un paper important en el projecte del satèllit espacial Hubble A la dècada de 1960 desenvolupà, juntament amb Raymond Davis Jr, un model del Sol que predeia el flux de neutrins que ha d’arribar a la Terra segons l’edat, la temperatura, etc Les primeres observacions experimentals, tanmateix, no estaven d’acord amb el seu model l’anomenat “problema dels neutrins solars”, discrepància que costà trenta anys de resoldre Finalment, però, les dades experimentals obtingudes permeteren confirmar el model, fet pel qual RDavis Jr i…
cambra de deriva
Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
Willard Sterling Boyle
Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un…