Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
visor

Rifle proveït de visor telescòpic
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc), instruments topogràfics (teodolits, etc), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc, o per a apuntar determinades armes.
En les cambres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’encuadrar-lo El visor de quadre consta d’una planxeta foradada, que és aplicada davant l’ull, i d’un marc rectanqular més gran que el forat de la planxeta, a la part frontal de l’aparell, de manera que el camp abastat per l’objectiu és delimitat per les visuals dirigides a través del forat i tangents als costats interiors del quadre D’altres, els visors de prisma , capten la imatge amb una lent frontal i, després de reflectida, és observada des de dalt, eventualment projectada en un vidre…
actinòmetre
Física
Instrument per a mesurar l’actinisme d’una radiació.
Els actinòmetres utilitzen emulsions fotogràfiques o cèllules fotoelèctriques Els més corrents són els exposímetres exposímetre
obertura
Física
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
fotòmetre
Física
Dispositiu o aparell per a mesurar magnituds fotomètriques.
Els fotòmetres poden ésser visuals que utilitzen l’ull humà com a instrument de comparació i físics que utilitzen com a receptors cèllules fotoelèctriques, plaques fotogràfiques, etc Entre els visuals hi ha el de Bunsen , el de Lummer-Brodhun i el d’ombra , emprats per a mesurar intensitats lluminoses, i entre els físics, els emprats en fotografia i els destinats a mesurar nivells d’illuminació
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen, però, limitacions L’avenç…
Antoine-Henri Becquerel

Antoine-Henri Becquerel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès, fill d’Alexandre-Edmond Becquerel.
Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper…
efecte Auger
Física
Fenomen d’autoionització, consistent en l’expulsió d’un electró pertanyent a una capa electrònica d’un àtom, quan l’energia alliberada en una transició d’electrons entre capes és absorbida per aquest electró i és suficient per a vèncer la seva energia d’enllaç.
Fou descobert per Pierre Auger en observar traces d’electrons quan irradiava emulsions fotogràfiques amb raigs X per l' efecte fotoelèctric un fotó raig X expulsa un electró d’una capa donada, per exemple la capa K, d’un àtom, la vacant és ocupada per un electró de la capa L, menys profunda, i s’allibera una quantitat d’energia W K - W L essent W K i W L les energies d’enllaç dels electrons a les respectives capes, que, quan és absorbida per un electró d’una altra capa, per exemple, de la capa L, aquest pot abandonar l’àtom amb una energia W L - 2 W L , si W k - 2 W L és més gran que W K La…
Willard Sterling Boyle

Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…