Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de…
George David Birkhoff
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i fou professor a Princeton 1909-12 i a Harvard 1919-44 Féu els seus primers treballs sobre equacions diferencials lineals i, sota la influència dels descobriments de Poincaré, començà a treballar en mecànica teòrica, especialment en òrbites periòdiques, problema dels tres cossos i estabilitat, i escriví la notable memòria Dynamical Systems with Two Degrees of Freedom 1928 Estudià el problema dels tres cossos mitjançant el mètode ergòdic Entre d’altres obres, escriví Relativity and Modern Physics 1923 i The Origin, Nature and Influence of…
potenciòmetre

1, tensió d’alimentació; 2, resistència; 3, cursor; 4, tensió variable
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.
En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió de relació…
moment lineal
Física
Donat un cos de massa m que es mou amb una velocitat v, vector p definit per la fórmula p = m v
.
El moment lineal és anomenat també quantitat de moviment , i és, en física, una magnitud fonamental Així, d’una banda, la segona llei de Newton pot éser formulada en termes del moment lineal mitjançant l’anomenat teorema del moment lineal , segons el qual la derivada temporal del moment lineal d’un cos és igual a la força que actua sobre seu, és a dir, d p /dt = F , o bé mitjançant el teorema de l'impuls, que és la forma integrada del teorema del moment lineal D’altra banda, en el cas d’un sistema de cossos, la llei de conservació del moment lineal del sistema definit com a suma dels moments…
funció de Routh
Física
Per a un sistema de n graus de llibertat, funció donada per la fórmula .
on s i t són enters tals que s + t = n , les q i amb i variant d’1 a s són les coordenades generalitzades que tenen com a moments lineals les p i , les ξ j amb j variant d’1 a t són les coordenades generalitzades per a les quals, pel fet de no tenir un moment lineal fàcilment utilitzable, hom prefereix emprar les coordenades de velocitat generalitzades x j , i L és la funció de Lagrange del sistema Respecte a les coordenades q i , la funció de Routh és anàloga al hamiltonià i respecte a les ξ j , ho és al lagrangià Per tant La funció de Routh simplifica el problema que té…
pes
Física
Peça de metall, o d’un altre material, de forma determinada, que serveix d’unitat de pes, i que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou aplicada quant…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i…
esforç
Física
Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç admissible el valor…
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…