Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos…
equació d’Einstein
Física
Equació fonamental que relaciona la massa m d’un cos amb l’energia E equivalent a aquesta massa.
La relació és E = mc 2 , on c és la velocitat de la llum en el buit La massa m del cos a la velocitat v és essent m 0 la massa en repòs L’equació d’Einstein estableix l’equivalència entre massa i energia i ha esdevingut una llei física universal que permet de considerar la massa com una nova forma d’energia, d’acord amb la teoria de la relativitat
efecte Mössbauer
Física
Fenomen d’emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics.
Quan un nucli excitat lliure emet un fotó, aquest surt amb una energia E Ƴ = E - R , on E és la diferència entre l’energia del nucli en els estats final i inicial, i R R = E 2 /2 mc 2 , m = massa del nucli l’energia amb què retrocedeix el nucli per no violar la conservació del moment lineal per contra, quan un fotó és capturat pel nucli i aquest torna a l’estat excitat, la mateixa conservació del moment fa que l’energia del fotó sigui E Ƴ = E + R , de manera que el fotó emès inicialment pel nucli no serveix, en principi, per a tornar el nucli a l’estat excitat inicial Mössbauer…
mecànica relativista
Física
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica
.
D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…
equivalència massa-energia
Física
Correspondència que, segons la teoria de la relativitat, hi ha entre la massa m i l’energia E d’un sistema físic; l’equació és E = mc2, on c és la velocitat de la llum en el buit (massa).
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…