Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Theodor W. Hänsch

Theodor W. Hänsch
© University of Munich
Física
Físic alemany.
El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència
watt
Física
Unitat SI de potència.
Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt
Adam Guy Riess
 and STSc.jpg)
Adam G. Riess
© W. Kirk / The Johns Hopkins University / STSc
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, féu el mateix…
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
distribució de Gibbs
Física
Llei estadística, establerta el 1911, que dóna la probabilitat wnque un cos macroscòpic qualsevol, considerat com una part relativament petita d’un gran sistema aïllat, resti en un estat d’energia En.
És expressada per la fórmula w n = Ae - E n / k T , A essent-hi la constant de normalització obtinguda de la condició Σ w n = 1, T la temperatura absoluta i k la constant de Boltzmann
fórmula de Boltzmann
Física
Expressió que relaciona l’entropia S d’un sistema (magnitud macroscòpica) i el nombre d’estats microscòpics accessibles pel sistema, W (magnitud microscòpica): S = k lnW, essent k la constant de Boltzmann.
Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars…
efecte Auger
Física
Fenomen d’autoionització, consistent en l’expulsió d’un electró pertanyent a una capa electrònica d’un àtom, quan l’energia alliberada en una transició d’electrons entre capes és absorbida per aquest electró i és suficient per a vèncer la seva energia d’enllaç.
Fou descobert per Pierre Auger en observar traces d’electrons quan irradiava emulsions fotogràfiques amb raigs X per l' efecte fotoelèctric un fotó raig X expulsa un electró d’una capa donada, per exemple la capa K, d’un àtom, la vacant és ocupada per un electró de la capa L, menys profunda, i s’allibera una quantitat d’energia W K - W L essent W K i W L les energies d’enllaç dels electrons a les respectives capes, que, quan és absorbida per un electró d’una altra capa, per exemple, de la capa L, aquest pot abandonar l’àtom amb una energia…
intensitat sonora
Física
Quantitat d’energia sonora, present en un punt determinat, referida a la unitat de superfície i en una direcció determinada.
La unitat de mesura és el W/m 2 o el W/cm 2 , però és corrent d’emprar el decibel referit a una intensitat de 10 - 1 6 W/cm 2
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina