Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Melanie Klein
Psicologia
Psicoanalista austríaca.
Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957
psicofisiologia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i endocrinològics, i rep l’…
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…
Jean Piaget
Psicologia
Psicòleg suís.
Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la…
El monestir de Sant Cugat del Vallès
Art gòtic
Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…
El monestir de Sant Feliu de Guíxols
Art gòtic
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials…
El convent de Sant Domènec de Girona
Art gòtic
La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina