Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Carl Rogers
Psicologia
Psicòleg clínic nord-americà.
És conegut sobretot per la seva teoria de la “teràpia centrada en el client”, exposada en l’obra del mateix nom Client-centered Therapy, 1951, i en la qual el paper del psicòleg és passiu, permissiu i d’acceptació, i reflecteix els sentiments del client Altres obres On Becoming a Person 1961 i Freedom to Learn 1969
psicologia humanista
Psicologia
Escola de la psicologia que des dels anys quaranta integrà el pensament dels clàssics nord-americans (W.James) amb l’avantguarda científica europea i la filosofia existencialista, i la dècada del 1960 es presentà com a tercera força alternativa a la psicoanàlisi i a la psicologia conductista.
Es basa en una epistemologia fenomenològica basada en els principis següents integració dels components humans —especialment de la corporalitat i la dimensió relacional—, comprensió conscient dels actes, llibertat per escollir, decidir i crear, capacitat d’estimar i autorealització o sentit orientat de la vida Alguns autors destacats en foren Rogers, Maslow, ChBühler, G Allport i Bugental De l’escola n'han sortit algunes teories, com ara la psicologia centrada en la persona CRogers, la psicoteràpia Gestalt FPerls, l’anàlisi transaccional EBerne o la psicologia transpersonal
escola de Würzburg
Psicologia
Escola psicològica, amb seu a la Universitat de Würzburg, que a la darreria del segle XIX i el primer decenni del segle XX representà una línia de pensament d’una gran influència en els camps psicològic i filosòfic.
Fou fundada per O Külpe, i tingué representants com A Mayer, J Orth, K Marbe, N Ach i K Bühler, entre d’altres Segons aquesta escola —centrada en l’estudi dels processos del pensament—, aquests són donats per activitats mentals complexes, i no per simples sensacions i imatges psicologia mecanicista i associacionista A partir d’ací Külpe introduí el concepte de Bewusstseinslage ‘estat de consciència’, que implica la convicció que la consciència té un contingut que hom pot estudiar mitjançant l’experimentació altres conceptes importants foren els de Vorstellung ‘representació’,…
Hans Alex Keilson
Psicologia
Escriptor i psicoanalista alemany.
L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…