Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
idea
Filosofia
Psicologia
Representació intel·lectual d’una cosa, concepte entès com a acte o objecte del pensament, no com a terme lògic.
Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les…
paper
Psicologia
Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.
El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…
temperament
Psicologia
Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home, la primacia de cadascun dels quals sobre els altres determina, respectivament, les formes temperamentals del sanguini, del flegmàtic, del limfàtic i del biliós.
Correspon d’alguna manera a l’actual concepte de biotip
camp psicològic
Psicologia
Conjunt de fets físics, biològics, socials i psicològics que existeixen en un moment donat per a un individu o per a un grup, el comportament dels quals determina.
Aquest concepte fou introduït per Kurt Lewin 1935, dins el marc de la psicologia de la Gestalt o de la forma
Floyd H. Allport
Psicologia
Psicòleg social nord-americà.
Considerat el fundador de la psicologia social com a disciplina científica, s’interessà per la distribució de les actituds, pel concepte d’estructura i per la teoria dels sistemes Publicà Social Psychology 1924
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
biliós | biliosa
Psicologia
Dit del temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis és un factor dominant.
Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc
teoria de l’esquema
Psicologia
Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.
Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents
voluntat
Filosofia
Psicologia
Facultat, o dimensió específica de l’ésser humà a la qual hom refereix (en el seu sentit psicològic) uns determinats fenòmens psíquics.
És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’altra banda,…
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol