Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
mitomania
Psicologia
Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques, etc, que acompanya sovint certs estats psicopatològics.
En l’infant la mitomania és gairebé fisiològica La mentida, com a alteració de la veritat, la fabulació i la simulació són modalitats corrents de mitomania, la qual revesteix clínicament diverses formes mitomania vanitosa, maligna, perversa, etc
personalitat
Psicologia
Organització dinàmica i integradora dels components psicològics (intellectuals, afectius i pulsionals) i biològics (fisiològics i morfològics) de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents (caràcter, temperament i constitució) com en les seves pròpies modalitats de comportament (interessos, necessitats, etc. ).
Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i…
psicagog | psicagoga
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…
piràmide de Maslow
Psicologia
Teoria psicològica formulada per Abraham Maslow que afirma que les necessitats humanes s’ordenen jeràrquicament i que fins que no s’ha satisfet una necessitat d’ordre inferior no se’n manifesta una d’ordre superior.
Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista Psychological Review
llindar
Biologia
Psicologia
Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
El llindar varia, segons el tipus de cèllula que s’ha d’excitar fibra muscular, cèllula nerviosa, etc, les condicions de la cèllula temperatura, estat de repòs o fatiga, etc i la natura de l’estímul elèctric, acústic, lluminós, etc
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’…
timidesa
Psicologia
Disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional, permanent o transitori.
En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc
eufòria
Biologia
Psicologia
Estat de benestar psíquic i físic caracteritzat per una sensació general de potència física, capacitat d’ideació i receptivitat i per una tendència a la interpretació optimista dels fets.
Tot i que de vegades pot coincidir amb unes condicions de salut real, com a fenomen patològic és relacionada amb estats d’intoxicació alcohol, estupefaents, etc o amb malalties dels sistema nerviós psicosi maníaca, paràlisi progressiva, etc L’eufòria pot ésser contínua o intermitent