Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
connectivisme
Psicologia
Teoria de l’aprenentatge que explica l’efecte de les tecnologies de la informació i la comunicació en el coneixement i l’aprenentatge.
Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per destriar la…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’acció i de les…
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació
percepció extrasensorial
Filosofia
Psicologia
Informació o coneixement suposadament adquirit per vies diferents dels sentits actualment coneguts.
analitzador sensorial
Psicologia
En l’escola de Pavlov, cada un dels sistemes sensorials exteroceptius (analitzadors perifèrics), dels nervis aferents i dels centres nerviosos corticals (analitzadors centrals).
Cada analitzador proporcionsa informació quant a la quantitat i la intensitat referides als components elementals del món exterior
anamnesi
Psicologia
Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats.
La informació que proporciona l’anamnesi es registra i classifica de manera sistemàtica en diferents apartats, que varien segons les característiques personals de l’individu i el motiu de la consulta
psicologia ambiental
Ecologia
Psicologia
Part de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn.
Permet entendre la visió que tenen els individus dels problemes ambientals, les reaccions davant de les alteracions del medi, els condicionants de les actituds de la gent davant d’aquests problemes i la forma com assimilen la informació i les normatives ambientals
aprenentatge perceptiu
Psicologia
Procés que implica un conjunt de canvis a llarg termini en el sistema perceptiu d’un organisme que en milloren l’habilitat per a respondre a l’entorn en què es troba i que són provocats per la interacció amb el mateix entorn.
Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració— Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats
atenció
Psicologia
Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de forma que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients, amb la qual cosa les funcions psíquiques són utilitzades en el grau més alt de llur capacitat de rendiment.
El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors Hi ha diverses classes d’atenció concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos interns motivacions, interessos i valors del subjecte i externs propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el treball, de la…
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats