Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
possessió
Psicologia
Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
Aquest estat és condicionat per una sensació de desdoblament de la personalitat i és caracteritzat per una gran riquesa d’allucinacions psicomotores i visuals
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…