Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
col·leccionisme
Psicologia
Recerca i conservació d’objectes per una necessitat poc o molt electiva però patològica.
Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva pedres vulgars es converteixen en diamants en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques en l' avar hi ha de vegades un colleccionisme de símbols de riquesa Clínicament, el colleccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió de conducta…
categorització social
Psicologia
Sociologia
Procés psicològic mitjançant el qual hom classifica persones, objectes o esdeveniments segons llur mútua semblança.
La categorització permet de reaccionar davant dels objectes més en funció de la pertinença a una classe o categoria determinades que no pas per llur peculiaritat individual
metapsíquica
Psicologia
Conjunt de fenòmens derivats de forces mentals o psíquiques per sobre de les normals.
En formen part fenòmens subjectius, com les premonicions o endevinacions, i altres d’objectius, com la telecinesi moviment d’objectes a distància o l’ectoplasma materialització de figures, personatges absents, etc
anamnesi
Psicologia
Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats.
La informació que proporciona l’anamnesi es registra i classifica de manera sistemàtica en diferents apartats, que varien segons les característiques personals de l’individu i el motiu de la consulta
proxèmica
Psicologia
Disciplina que estudia les maneres com les persones estructuren i utilitzen l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.
El terme fou introduït per ETHall el 1964 L’espai pot ésser organitzat en tres categories aspectes fixos organització de les ciutats, semifixos disposició d’objectes i, especialment estudiat per la proxèmica, informals distància interpersonal, que difereixen segons l’estatus, la situació i la cultura
obsessió
Psicologia
Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.
Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia
balboteig
Psicologia
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.
El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o amb situacions percebudes o que constitueixen un simple joc sonor L’etapa de balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l’any o a l’any i mig, va vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l’infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d’alimentació
clarividència
Psicologia
En parapsicologia, percepció extrasensorial d’objectes o de fets passats o futurs.
En aquest darrer cas també s’anomena precognició o premonició Es diferencia de la telepatia en el fet que no implica un agent emissor
conflicte
Psicologia
Situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes.
Hom en distingeix tres tipus apetència-apetència, aversió-aversió i apetència-aversió En el darrer cas, el mateix objecte té alhora dues pulsions de sentit contrari desig sexual, per exemple, reprimit per raons morals o per por Hi ha una sèrie de mecanismes psicològics per a resoldre els conflictes sublimació, repressió, desplaçament, etc Quan fallen, es produeix neurosi A causa de l’aprenentatge, l’educació i les influències socials, objectes que crearien situacions pulsionals esdevenen avorribles
visió inicial
Psicologia
Primera de les etapes de processament que permeten a l’individu obtenir una representació del món a partir dels estímuls lumínics.
El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen aquesta etapa,…