Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
psicologia del treball
Psicologia
Àrea de la psicologia que s’encarrega d’estudiar el comportament de l’ésser humà en l’àmbit del treball i de les empreses.
Intervé en la interacció individu i organització, és a dir, tant l’adequació i/o adaptació de l’individu al lloc de treball com la millora de les organitzacions i d’aquestes en la seva adaptació a l’entorn Les activitats s’emmarquen en una sèrie de grans àrees investigació comercial i màrqueting direcció i gestió organització i desenvolupament de recursos humans condicions de treball i salut Les funcions de les quals es fa càrrec són selecció, avaluació o orientació personal formació i desenvolupament del personal màrqueting i comportament del consumidor prevenció de…
neuropsicologia cognitiva
Psicologia
Estudi de les funcions cerebrals en persones normals emprant generalment tècniques d’observació directa de l’activitat cerebral, com ara l’ús de glucosa radioactiva per observar l’increment d’activitat en una zona del còrtex mentre es desenvolupa una determinada tasca.
Les dades que aporta la recerca en neuropsicologia cognitiva s’integren en els models d’organització i funcionament cerebral que proposa el cognitivisme
proxèmica
Psicologia
Disciplina que estudia les maneres com les persones estructuren i utilitzen l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.
El terme fou introduït per ETHall el 1964 L’espai pot ésser organitzat en tres categories aspectes fixos organització de les ciutats, semifixos disposició d’objectes i, especialment estudiat per la proxèmica, informals distància interpersonal, que difereixen segons l’estatus, la situació i la cultura
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de diferents trastorns…
Montserrat Trueta i Llacuna
Psicologia
Activista social.
Filla del doctor Josep Trueta , passà la infantesa a l’exili d’Itàlia i Anglaterra Interrompé els estudis de biologia a la Universitat d’Oxford en establir-se a Barcelona amb Ramon Trias i Fargas , amb qui es casà el 1954 El naixement d’un fill amb la síndrome de Down portà el matrimoni a crear la Fundació Catalana Síndrome de Down 1984, organització pionera a Catalunya en el seu gènere i de la qual fou presidenta Rebé la Creu de Sant Jordi 1992, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2004 i la Creu d’Or de l’orde civil de la Solidaritat Social 2008
Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament
Psicologia
Entitat científica i professional fundada el 1983 per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament.
Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps medicina, infermeria, treball social, educació, etc Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’acció i de les…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells…