Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’acció i de les…
atenció
Psicologia
Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de forma que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients, amb la qual cosa les funcions psíquiques són utilitzades en el grau més alt de llur capacitat de rendiment.
El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors Hi ha diverses classes d’atenció concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos interns motivacions, interessos i valors del subjecte i externs propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el treball, de la…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…
xarxa neuronal
Psicologia
Model proposat pels psicòlegs nord-americans David Rumelhart i James McClelland a la meitat dels anys vuitanta per a l’estudi dels processos cognitius.
El model és format per un gran nombre d’elements simples de processament unitats, connectats entre ells formant grups Cada grup s’encarrega d’algun tipus de representació A partir d’un estímul d’entrada, la xarxa s’"entrena” repetint cíclicament unes operacions que afecten la força de relació entre les unitats que formen cada grup i entre els grups, fins que es produeix la sortida desitjada Finalitzat l’entrenament, la xarxa proporciona sortides coherents amb els estímuls d’entrada L’eina que es fa servir per a sotmetre a prova els models de xarxes neuronals és la simulació per…
connexionisme
Psicologia
Corrent que estudia els processos psicològics a partir de sistemes de processament formats per conjunts interconnectats.
Al seu torn, aquests conjunts estan constituïts per unitats més simples, també connectades entre elles Corrent molt vinculat a la consolidació dels models de xarxes neuronals durant la segona meitat dels anys vuitanta, també se solen qualificar de connexionistes diversos models anteriors el model neurològic del psicòleg canadenc Donald Olding Hebb, les neurones formals o el perceptró Hom sol considerar el connexionisme inclòs en la tradició associacionista
síndrome d’Ulisses
Psicologia
Síndrome caracteritzada per una combinació específica de símptomes psicopatològics que presenten els immigrants en situació extrema, també anomenada síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple.
El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència…
visió inicial
Psicologia
Primera de les etapes de processament que permeten a l’individu obtenir una representació del món a partir dels estímuls lumínics.
El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen aquesta etapa,…
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…