Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a…
aplita

Aplita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia de la família dels granits i de grans molt petits.
És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització
limolita
Mineralogia i petrografia
Llim petrificat, endurit o cimentat, de gra més petit d’1/64 mm.
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
conglomerat

Conglomerat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica constituïda per fragments arrodonits que tenen llur origen en d’altres roques preexistents, que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat.
En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un…
pèl·let
Mineralogia i petrografia
Partícula carbonatada de forma arrodonida o ovoidal, sense estructura interna, constituïda per un agregat homogeni de micrita.
La seva mida és inferior a 1 mm i hom li atribueix un origen fecal
micrita
Mineralogia i petrografia
Material intersticial de les roques calcàries que forma una matriu semiopaca amb textura subcristal·lina molt fina.
És constituïda per partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i forma la quasi totalitat de la calcària litogràfica, anomenada també, per aquest motiu, micrítica
grauvaca
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària de color grisós, caracteritzada per l’abundància de minerals inestables, i fragments de roques dins una matriu argilosa.
La grandària del gra pot arribar a 2 mm, conté clorita, minerals argilosos, feldespats, miques i quars També pot tenir fragments de gra fi roques magmàtiques i esquists El ciment és abundant 20% Estan ben estratificades i són típiques del Paleozoic
dipir
Mineralogia i petrografia
Un dels termes mitjans de la sèrie isomorfa de l’escapolita.
La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus
vitrita
Mineralogia i petrografia
Varietat d’hulla formada per franges horitzontals primes d’un gruix d’uns 20 mm.
És un carbó brillant, d’aspecte de mirall, molt semblant a l’atzabeja, i es presenta alternant amb altres tipus de carbó Té una fractura concoidal i no embruta