Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Dia d’Acció de Gràcies
Folklore
Religió
Festa nacional dels Estats Units d’Amèrica celebrada el darrer dijous de novembre.
Instituïda el 1621 pels Pilgrim Fathers Mayflower en “acció de gràcies” a Déu per la primera collita a Plymouth, fou fixada per A Lincoln 1863 Se celebra amb un àpat ritual
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa , de Guimerà…
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.
Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
Aberri Eguna
Folklore
Festa (‘Dia de la Pàtria’) que hom celebra cada any al País Basc el dia de Pasqua.
Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics
Sanfermines
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…
els Innocents
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
Guillem Tell
Folklore
Heroi llegendari de la independència helvètica, originari del cantó d’Uri.
Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del llibret de l’…
els Gloriosos
Folklore
Festa tradicional a la ciutat de València, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.
Hom sortejava un premi per al carreter que arribés primer, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans
els Garrots
Folklore
Comparsa d’homes armats de grossos bastons, acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.