Resultats de la cerca

L’activitat principal de l’associació se centra en tres accions concretes bàsicament l’edició dels materials inèdits dins la collecció Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré i la reedició de materials i l’atorgament del premi Joan Amades dins la convocatòria dels premis Ciutat de Tarragona L’associació participa, organitza i collabora en accions d’estudi o divulgació relacionats amb temes etnogràfics, tradicionals i populars

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…

És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal relacionar…

La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de la musicologia, l'…

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…

L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…