Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de  Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de  De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las almas perdidas…

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el…

S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica…

Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976 Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón Madrid i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza 1989, Pensar la…

Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de la Costa…

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…

És en ritme de 6/8 i de pas ràpid

Originàriament era una varietat de la quadrilla després esdevingué una dansa amb figures

La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a Milà, formada…