Resultats de la cerca

Des de molt jove estudià ballet i, casada amb el seu professor, n'adoptà el cognom professionalment Des finals dels anys trenta fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial ballà als Ballets Russes i en el cinema debutà el 1943 El 1948 interpretà el seu primer ballet important On Island With You , de R Thorpe Més endavant actuà en Singing in the Rain 1952 de S Donen i Gene Kelly, Band Wagon 1953 de V Minnelli, Silk Stockings 1957 de R Mamoulian, Party Girl 1958 de N Ray i altres Acabada l’època d’or dels musicals, interpretà papers secundaris en el cinema i la televisió

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

Debutà el 1938 com a ballarí i aviat es dedicà a la coreografia El 1944 assolí un gran èxit amb el seu primer ballet, Fancy Free , producció que l’acredità com un dels principals coreògrafs de Broadway Del 1949 al 1990 dirigí la companyia New York City Ballet Conreà un estil eclèctic amb el qual escenificà nombrosos ballets i musicals, entre els quals Interplay 1945, Pied Piper 1951, Fanfare 1953 i Dances at a Gathering 1969 Adaptà amb gran èxit algunes de les seves produccions per al cinema, com West Side Story 1957 pellícula 1960, que guanyà 11 Oscar el 1961, un dels quals a la…

Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus…

Fundada el 1986 per Juan Carlos García ballarí i coreògraf i Claudio Zulian músic, als quals s’afegiren diversos ballarins El seu primer espectacle, Eppur si muove , aconseguí diversos premis Posteriorment estrenaren Càstor i Pòllux 1989 i Kairós 1990, en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia, Afanya't a poc a poc 1991, Tres coreografies El temps necessari, Só um bocadinho, Auguris per a H 1992, premi Ciutat de Barcelona, Diari d’unes hores, Eco del silenci 1993, Els gestos del camí 1994, Moving Landscape 1995, Landschaft mit Schatten i Identificació d’un paisatge…

Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar Més…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el…

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…