Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mary Wigman
Dansa i ball
Teatre
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963
Kurt Jooss
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf alemany.
El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch
Ballet Alexia
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1977 per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996
Senza Tempo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990 pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo 1990, Cuento sin título 1992, Capricho , Cien años 1994, Robadors de sal 1995, Lazurd, viaje a través del agua 1998 i Zahoríes 2000, que completaren la seva Trilogía del agua , Frena mi amor 2001, Peixos a les butxaques 2002, El jardí inexistent 2004 i El bosque de Marcela 2004 També han fet incursions en el món del vídeo dansa Capricho als terrats 1996 Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un llenguatge…
Sascha Waltz
Dansa i ball
Coreògrafa alemanya.
Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir de moviments…
Paul Taylor
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf nord-americà.
A la Universitat de Syracuse, on estudià pintura i formà part de l’equip de natació, descobrí la dansa, disciplina en la qual es formà a la Juilliard School de Nova York Cofundador de la companyia de Merce Cunningham 1953, on actuà alguns anys i hi creà coreografies, el 1954 fundà la seva pròpia companyia, en la qual desenvolupà un llenguatge propi que se separava dels cànons clàssics i que incorporava gestualitat i moviments de la vida quotidiana Eclèctic en la part musical des de Bach i Haydn fins a John Cage, en els arguments adoptà també tant temes clàssics com de la vida…
Joan Serra i Vilamitjana
Dansa i ball
Coreògraf i pedagog.
Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de…
Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco
Dansàneu
Dansa i ball
Teatre
Dansarina, coreògrafa, creadora escènica, directora i pedagoga teatral,
Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí …
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…
Teatre i dansa 2011
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…