Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Aurora Pons i López-Lamela

Aurora Pons i López-Lamela
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansarina.
Tingué com a mestre Joan Magriñà a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982, de la qual…
Rosita Segovia
Dansa i ball
Nom artístic de la ballarina Rosa Balcells i Font.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona es decantà per la dansa i esdevingué primera ballarina del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1951-53 Més tard fou ballarina estrella del Ballet de Antonio, amb el qual actuà per un gran nombre de països El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l’Havana
Àngels Margarit i Viñals
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010
José de la Vega Pozo
Dansa i ball
Ballarí flamenc, coreògraf, pedagog i estudiós.
Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de…
Francesc Gelabert i Usle

Cesc Gelabert
© Ros RiBas / Teatre Lliure
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí conegut amb el nom de Cesc Gelabert.
Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…
Mal Pelo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1989 a Barcelona pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.
El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…
Alicia Alonso

Alicia Alonso amb Pedro Simón (1998)
Casa de América (CC BY-NC-ND 2.0)
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina i coreògrafa cubana Alicia Ernestina de la Caridad del Cobre Martínez y del Hoyo.
Formada a l’Havana, el 1937 es traslladà a Nova York amb el ballarí Fernando Alonso, amb qui es casà l’any següent i del qual es divorcià el 1975, bé que en conservà el cognom com a nom artístic Aquest any entrà a la School of American Ballet i debutà a la comèdia musical Great Lady També el 1938 s’incorporà a l’American Ballet Caravan de George Balanchine , amb el qual estrenà, entre d’altres, Undertown i Theme & Variations El 1940 passà a l’American Ballet Theater, on romangué cinc anys i sobresortí com a primera ballarina en Giselle i Carmen , i posteriorment hi actuà com a ballarina…
Sol Picó i Monllor
 D. Ruano.jpg)
Sol Picó i Monllor
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc Diversos animals 1992, Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca 1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998, DVA Dudoso…
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…