Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estria
Geomorfologia
Hidrografia
Solcs fins i allargats produïts per l’acció de les glaceres en arrossegar blocs que freguen sobre d’altres blocs o sobre el paviment glacial.
drumlin
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu d’origen glacial de forma allargada i arrodonida.
Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera
bloc erràtic
Geomorfologia
Hidrografia
Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny del seu indret de procedència.
Hom ha observat blocs de més de 800 m 3 transportats al llarg de més de 1 000 km Els solcs que a vegades han generat sobre el sòcol rocallós permeten de reconstruir els cursos de les glaceres extingides
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de…
serac
Geomorfologia
Hidrografia
Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
Els seracs són conseqüència de l’entrecreuament de les escletxes, i aquestes es formen per la diferència de velocitat del glaç en els sectors on hi ha ruptura de pendent
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
caos
Geomorfologia
Apilotament confús de blocs, de roques, que apareix generalment al peu dels vessants abruptes en zones on la disgregació de les roques és extremament intensa.
platja

platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…