Resultats de la cerca

Les depressions són limitades per falles o per inflexions estructurals, i per fenòmens càrstics poden ésser tancades en aquest cas l’evacuació d’aigües s’esdevé subterràniament En són exemples excellents la Depressió Central Catalana, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral

En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn Aristida pungens que es troben als vessants i a les parts més baixes Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia

Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes…

D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…

Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’erosió D’altra…

Quan en un punt el vent no ha deixat sinó còdols i graves que no es pot emportar, hi resta un sòl anomenat paviment del desert o reg Pot arribar a transformar en desert extensions considerables de terreny fèrtil conreades en dry-farming , el guaret o bé abandonades pel pagès

El conjunt de processos que donen lloc al fenomen del carst s’anomena carstificació El mot carst prové del nom de la regió eslovena de Kras en alemany, Karst, i en italià, Carso, al nord d’Ístria, on el relleu càrstic presenta un gran desenvolupament i on aquest fenomen fou estudiat per primera vegada A les regions àrtiques s’anomena criocarst