Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
puna
Altiplà andí a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs
hidrolacòlit
Geomorfologia
Hidrografia
Turó d’origen periglacial d’alguns metres o algunes desenes de metres d’alçada i de forma circular.
La seva formació és deguda a la presència d’aigües subterrànies, de dèbil cabal, que, en contacte amb un sòl superficial glaçat, es gelen i formen una cúpula de glaç, que provoca l’aixecament d’una capa de terreny superficial
permagel
Geomorfologia
Hidrografia
Sòl, o formació superficial, que roman glaçat durant anys consecutius.
La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
circ

circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes…
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’…
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal,…
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i…
tafone

Excursionistes en un tafone
© Xevi Varela
Geomorfologia
Hidrografia
Cavitat arrodonida, amb un diàmetre comprès entre alguns centímetres i alguns metres, originada per l’erosió de roques en clima sec o en alguns litorals, com ara els de Còrsega i Sardenya.