Resultats de la cerca

Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905

Ensenyà història medieval a la Universitat d’Estrasburg 1919 i fou professor d’història econòmica a la Sorbona 1936-39 El 1929 fundà, amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire économique et sociale La seva carrera docent restà truncada per les disposicions antisemítiques del govern Pétain El 1942 entrà en el moviment de resistència francès fou fet presoner i afusellat pels nazis S'especialitzà en l’estudi de les institucions socials i econòmiques medievals Propugnà un concepte integral de la història assenyalant la necessitat de la seva coordinació amb d’…

Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Catedràtic del Collège de France des del 1973, ha estat un pioner de la història agrària i de la paleoclimatologia, i ha cultivat també la demografia i la història de les mentalitats Entre les seves obres destaquen Histoire du Languedoc 1962, Paysans du Languedoc 1966, Histoire du climat depuis l’an mil 1967, Faire l’histoire en collaboració amb altres autors, 1974, Montaillou, village occitan de 1294 à 1324 1975, Le carnaval de Romans 1979, L’argent, l’amour et la mort en Pays d’Oc 1980, Histoire de la France rurale i Histoire de la France urbaine 1981 Com a obres…

Escriví, entre d’altres obres, El règim senyorial a Olot 1935, Tradicions devotes 1953, Besalú, comtat pirinenc 1969 i collaborà a les revistes “Pyrene” i “Montaña” sobre temes realcionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa L’any 1983 hom publicà un recull d’articles i de treballs seus

Ingressà al monestir de Santa Maria de Bellpuig el 1755 i hi professà l’any següent En fou dues vegades abat, el 1795 i el 1801, i morí essent-ne prior Deixeble de Jaume Caresmar, juntament amb aquest i amb Jaume Pasqual constituí l’anomenada escola històrica de Bellpuig de les Avellanes , que pretenia d’aplegar el major nombre de documentació possible per a la redacció d’una història eclesiàstica de Catalunya Ordenà l’arxiu de la collegiata de Santa Anna de Barcelona, gràcies al qual redactà unes Memorias 1788 i, paborde de Mur, redactà un Extracto de l’arxiu del monestir, en…

Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià Es graduà de doctor en ambdós drets a la Uiversitat de Cervera El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta , inèdits, gràcies als quals s’han salvat molts documents i notícies de gran interès Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs, que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés 1783 La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en…

Sacerdot, estudià al seminari de Vic fou beneficiat a la seva vila natal i el 1871 anà a Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir És autor de moltes monografies històriques i de treballs pietosos i de folklore popular, com uns 1 500 goigs que compongué i reedità sovint Collaborà, entre altres publicacions, en La Renaixença , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana , i dirigí i redactà Las Mercedes de María Entre les seves obres principals, sovint mancades de crítica i creadores d’algunes confusions històriques, cal destacar Nyerros i Cadells 1859, San Juan de las Abadesas y…

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat…