Resultats de la cerca

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, collaborà amb els diaris  Tele/eXprés ,  El Correo Catalán ,  El Noticiero Universal  i  Avui , i el setmanari Presència  Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari,  El Maresme  1969-84 i la revista mensual  Mataró   Escrit  1986-93 Fundador del Grup de Premsa de Mataró, participà de la fundació de l’Escola Anxaneta de Mataró i presidí l’Agrupació Sardanista Santa Anna 1962-65 Fou soci del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i redactor de la seva publicació anomenada Fulls  i vicepresident de l’…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación Farmacéutica y relacionada con todos los aspectos del ejercicio profesional 1944, Ensayo sobre la farmacia a través de los clásicos teatrales españoles 1949 i Principios de derecho farmacéutico 1956 Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i,…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou…

Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a Catalunya té l’origen els anys setanta del segle XIX, en sintonia amb un…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…