Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Miquel Alcover i Sureda
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca 1929, El Islam en Mallorca 1934 i El hombre primitivo en Mallorca 1941-42 en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines Desplegà una gran activitat com a conferenciant
Rudolf Beer
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf austríac.
Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…
Bruno Bauer
Historiografia
Cristianisme
Teòleg i historiador alemany.
Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…
Joan Hernández i Móra
Historiografia
Dret
Professor, advocat i historiador.
Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia
Historiador.
Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…
Joaquim Llovet i Verdura
Historiografia
Historiador.
Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-…
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…
,
Beda el Venerable
Historiografia
Literatura anglesa
Cristianisme
Literatura llatina
Monjo i escriptor anglès.
Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia
Literatura
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Orfe de pare, de molt petit anà a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes, i després hagué de formar-se de manera autodidàctica Ja al collegi, escriví poemes i peces teatrals en castellà i en 1839-40 aparegueren els sis volums de la seva primera obra, Fruto de la prensa periódica , recopilació d’articles publicats en la premsa espanyola També el 1840, juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, publicà La Palma , de la qual portà la direcció intellectual influït pel seu protector Jaume Pujol El 1842 es traslladà a Madrid, on assistí a un curs de…
Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Polític i escriptor, fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu.
Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a “La Renaixença”, “El Pensament Català” i “Catalunya Artística”, així com a d’altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n'anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-23 i on portà a terme una gestió municipal exemplar Publicà aleshores La socialització de la terra 1912 i es…