Resultats de la cerca

Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…

Ciutadà honrat, fill d’Esteve Montfar i Sorts Estudià a Lleida Exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel , basada en gran nombre de documents No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853 Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume el Dissortat, així com una allegació a favor dels drets de…

Professor 1949 del Collège de France, director 1946 de la revista Annales, Sociétés, Économies, Civilisations , membre 1983 de l’Académie Française i doctor honoris causa per nombroses universitats d’Europa i Amèrica, és una de les primeres figures de la historiografia francesa del s XX Entre les seves obres cal subratllar, sobretot, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II dos volums, 1949 i 1973, títol ja clàssic i model d’una història estructural basada en la dialèctica espaitemps Civilisation materielle et capitalisme XV-XVIII siècles tres volums,…

El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977 Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intellectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 1940, Century of…

Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La…

Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà infatigablement al conreu…

Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili  fins el 1991, delegació de la…

Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…