Resultats de la cerca

Especialista en història moderna, fou professor de la Universitat de Florida entre el 1981 i el 1988 i de la Universitat d’Alcalá de Henares fins el 1989, any a partir del qual ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Madrid Les seves investigacions s’han centrat en les expressions culturals dels grups urbans Així, el seu llibre Honored Citizens of Barcelona 1986 plantejà els mecanismes de formació de la identitat de la classe dirigent barcelonina També ha treballat en els texts autobiogràfics d’autors dels grups populars A aquest camp pertanyen l’edició, juntament amb Xavier…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i bandolerisme a la…

Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona 1954, creat a base de les nombrosíssimes prospeccions arqueològiques prop de 300 que dugué a terme Publicà treballs sobre historiografia badalonina La Badalona del segle XVIII 1936, Notas históricas de Badalona 1941, el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX , 1948 i una documentadíssima Història de Badalona 7 volums, 1975-82, etc També publicà diverses monografies sobre història badalonina La marineria i la pesca a Badalona…

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten…

Llicenciat en dret a Barcelona 1882, exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-22, càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní des del 1892 i, en collaboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer 1912-16 Fou també…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i  collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya  i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…