Resultats de la cerca

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva…

Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…

Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l'altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…