Resultats de la cerca

Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’…

Anomenats també semolers , molts fideuers eren, a la Barcelona del segle XVIII, d’origen italià S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre 1722, i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX El 1916 formaren una unió de fabricants de pasta per a sopa

Els daguers constituïen una especialitat dins els gremis d’obrers del ferro, anomenats de Sant Eloi A València formaven part del gremi d’armers, integrant un sol grup amb els ganiveters, esmoladors i forjadors d’armes blanques Els de Barcelona se separaren dels ferrers i formaren un gremi propi de daguers i ganiveters el 1512 Els daguers fabricaven, també, objectes de cirurgia

Als Països Catalans, els barquers, anomenats també mariners , formaven gremis a les principals ciutats i viles del litoral, amb nombroses variants locals Es dedicaven especialment a carregar i descarregar els vaixells i a transportar les mercaderies fins a les platges Molts d’ells eren alhora pescadors i practicaven un petit comerç litoral A Barcelona es dividien en dues confraries, de barquers vells i de barquers novells , sota la protecció, respectivament, de sant Pere i de sant Elm La darrera, constituïda per joves recentment ingressats a l’ofici, fou fundada l’any 1459, i més…

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les confederacions…

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica…

Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia,…

En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells…

Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…