Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escudeller | escudellera
Oficis manuals
Persona que feia escudelles, plats i altres atuells de terrissa o en venia.
Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX
sastre | sastressa
Oficis manuals
Persona que fa vestits i en ven, especialment per a home.
El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com…
pellisser | pellissera
Història
Oficis manuals
Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.
El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó…
oller | ollera
Oficis manuals
Persona que fa o ven olles i d’altres atuells de terrissa (terrissaire).
A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres…
,