Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Marc Antoni Ortí i Ballester
Literatura
Teatre
Poeta i comediògraf.
Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor de la Comedia famosa La Virgen de los Desamparados 1669 i d’altres comèdies, també en castellà, inèdites Relator de festes Siglo quarto de la…
Carlo Goldoni
![](/sites/default/files/media/FOTO/Carlo_Goldoni.jpg)
Estàtua a Florència de Carlo Goldoni (1873), obra d’Ulisse Cambi
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
Corral de l’Olivera
Teatre
Teatre de la ciutat de València, actiu als ssXVI, XVII i XVIII.
Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al s XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i…
Josep Maria Domènech i Benagues
Teatre
Actor.
Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 Formà part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta Posteriorment treballà amb directors com Calixto Bieito a El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 1991 Mario Gas a Otello , de Shakespeare 1995 i La Mare Coratge i els seus fills , de Bertolt Brecht 2001 Georges Lavaudant a Començaments sense fi , de Franz Kafka 2004 Ramon Simó a Calígula , d’Albert Camus 2004 Carles Alfaro a Ròmul el Gran , de Friedrich Dürrenmatt 2005, i Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià de Bertolt…
Eduard Escalante i Mateu
Teatre
Autor teatral.
Fill de castellans, nascut circumstancialment a València, i orfe de molt petit, es dedicà a l’artesania de pintar ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada , La muda el 1855 en ocasió d’unes festes de sant Vicent Ferrer, i el 1861, la comèdia El deu, dèneu i noranta , en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit La seva producció, a part algunes temptatives en castellà, comprèn 47 sainets, de diversa edició, finalment reunits en els tres volums d' Obras dramáticas 1922-24 S'hi destaquen peces com Bufar en caldo gelat 1869, La xala 1871, L’escaleta del dimoni 1874,…
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…
Manuel Molins i Casaña
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…
,
Pere Arquillué i Cortadella
![](/sites/default/files/media/FOTO/pere_arquillue.jpg)
Escena de Copenague, amb Pere Arquillué
© TNC / David Ruano
Cinematografia
Teatre
Actor.
Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991 Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992 De poble en poble ,…
Josep Lluís Sirera i Turó
Teatre
Autor teatral i estudiós del teatre valencià.
Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…
,