Resultats de la cerca

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper…

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001, comèdia que…

Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen  Esa pareja feliz ,…

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de Paco  2005-10…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg…