Resultats de la cerca

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu 1913 i Kajus Cesar Kaligula 1917 Excellí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment En aquest sentit cal destacar Niespodzianka ‘La sorpresa’, 1929, Przeprowadzka ‘La mudança’, 1930 i U mety ‘En la meta’, 1932

Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament

Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa

La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…

Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’…

La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del…

Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward…

Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment,…