Resultats de la cerca

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué

Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què satiritzà la…

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme, posteriorment…

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…

Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves  1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona  1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC  Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas Telecinco i Plats Bruts 2000, TV3 També intervingué en les pellícules Rosita, please 1993, de Ventura Pons La buena vida 1996, de David Trueba, El corazón del guerrero 1999, de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos 2000, de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich 2006, de…

Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al…

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per  la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…