Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi…

Autor de Tragedia llamada Josefina 1540, la qual tracta, d’una manera molt lliure, del tema bíblic de Josep, i fou inclosa a l’índex de llibres prohibits el 1559 Reuní poemes i narracions a Cortes de casto amor y cortes de la muerte , acabat i publicat per Luis Hurtado de Toledo el 1557

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…