Resultats de la cerca

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run…

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Molt popular, la seva obra és influïda pel teatre de TS Eliot The First Born 1946, The Lady’s Not for Burning 1949 i Sleep of Prisoners 1951 unes altres vegades imita Bernard Shaw A Phoenix too Frequent 1946 Però ofereix una novetat de tècniques escèniques i un llenguatge teatral semblant al de Pinter Altres obres seves són Venus Observed 1950, The Dark is Light Enough 1954, Curtmantle 1961 i Death is a Kind of Love 1979 La seva darrera obra teatral fou A Ringing of Bells 2001 Collaborà en el guió d’algunes pellícules de tema èpic, com Ben-Hur 1959, Barrabas 1962 i The Bible In…

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d…

Dedicada primerament al teatre, el 1957 començà a treballar en el cinema noruec, fins el 1966, que intervingué, ja a Suècia, en el film Persona , d’Ingmar Bergman, amb qui es casà, i passà a ésser una de les intèrprets favorites d’aquest director Altres films seus són Vargtimmen 1967, Skammen 1968, En passion 1969, Viskingar och rop 1973, Scener ur ett aktenskap 1974, Face to face 1976, The Serpent's Egg 1977, Höst sonat 1978, The Bay Boy 1985, Speriamo che sia femina 1986, Gaby 1986, Rose Garden 1989, The Long Shadow 1991, el documental Liv Ullman scener fra et liv ‘Escenes d’una vida’, 1997…

De família jueva emigrada, canvià el seu cognom originari Straussler pel del seu pare adoptiu La seva primera obra, Walk on the Water 1960, estrenada el 1968, fou un gran èxit Rosencrantz and Guildenstern Are Dead 1966, obra basada en els dos companys del Hamlet shakespearià, tingué també una acollida molt favorable Les seves obres demostren un gran enginy en la construcció de diàlegs d’humor surrealista Cal esmentar, també, Travesties 1974, Jumpers 1970, el musical Every Good Boy Deserves Favour 1977, The Real Thing 1982, In the Native State 1991 i The Invention of Love 1997 És també autor…

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a realitzador…