Resultats de la cerca

S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la justícia, i…

El propòsit de la companyia era difondre el teatre de text del seu temps, i aviat esdevingué un dels centres de referència per a la dramatúrgia contemporània britànica i mundial Des de l’estrena de Look Back in Anger 1956, de John Osborne, el Royal Court ha tingut un paper dinamitzador de la dramatúrgia en llengua anglesa, i pels seus escenaris han desfilat noms com David Hare, Sam Shepard, Edward Bond, Arnold Wesker, Harold Pinter, Caryl Churchill, Richard O’ Brien, Sarah Kane, Martin Crimp, Joe Penhall, Jez Butterworth, Anthony Neilson, Martin McDonagh o Mark Ravenhill El…

Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional destaca la intervenció en…

Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell  en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha  Perro muerto en tintorería los fuertes  …

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…

Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán  La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón  Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico  El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito  Su seguro servidor, Orson Welles , sota la direcció d’Esteve…

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen…

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …

Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…