Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Rafael Martí i Orberà
Teatre
Autor teatral.
S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els tres nòvios de Toneta 1923, Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Isabel la…
,
José Bódalo Zuffoli
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic argentí.
Debutà a Caracas amb l’obra Madre frente a la guerra 1940 El 1961 ingressà a la Compañía del Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, on s’imposà com a actor de caràcter amb la seva persuasiva veu Rebé el Premio Nacional de Teatro per El rey se muere 1964 El 1965 esdevingué primer actor de la companyia, on estrenà moltes obres d’autors espanyols Collaborà també en nombroses sèries i produccions teatrals de TVE, com ara a Goya , la seva darrera interpretació
John Huston
Cinematografia
Teatre
Director i actor cinematogràfic nord-americà.
Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise…
Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per a l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
Teatre
Actriu.
S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey Esperando a Godot 1978, de S Beckett Quan la ràdio parlava de…
Centro Andaluz de Teatro
Teatre
Companyia teatral andalusa.
Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb la companyia…
Concepción Velasco Varona
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral castellana, coneguda per Concha Velasco.
Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36…
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,
Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Marisa Paredes
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica castellana María Luisa Paredes Bartolomé.
Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra Esta noche tampoco 1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà Comedia sin…