Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Josep Calvo i Verdonces
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Escenògraf i dibuixant.
Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva
Max Reinhardt

Max Reinhardt
Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Productor i director de teatre austríac.
Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905 Arran del nazisme fugí d’Alemanya 1933 i es naturalitzà nord-americà 1940 S'especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu , que, a més, portà al cinema el 1935
Théâtre National Populaire
Teatre
Teatre estatal fundat a París el 1920, el primer director del qual (fins el 1933) fou l’actor Gremier.
Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger
Manuel de Figueiredo
Teatre
Dramaturg portuguès.
Defensà la imitació dels tràgics grecs per crear un teatre nacional portuguès Començà a escriure el 1756, però durant vint anys no pogué estrenar res Foren publicats tretze volums de drames 1804-15, alguns dels quals són uns bons exemples de tragèdia filosòfica neoclàssica, basada en l’observació de costum i amb intenció moralitzadora Artaxerxes II i Viriato 1757, Inês 1774 i As Irmãs 1775
Antoni Słonimski
Literatura
Teatre
Poeta, comediògraf i crític teatral polonès.
Cofundador del grup poètic Skamander dels anys vint, fou autor d’articles polèmics, satírics, etc Enemic del feixisme i del militarisme i defensor dels ideals humanistes, tornà a Polònia 1951 després de la seva estada a París i Londres durant la guerra Dels seus poemes, uns impregnats de pessimisme i altres dedicats a temes contemporanis, cal destacar Czarna wiosna ‘Primavera negra’, Okno bez krat ‘Finestra sense reixes’, Alarm, Wiek klęski ‘Edat de la derrota’, 1945, Poezje ‘Poesies’, 1961 Fou un notable traductor de la poesia russa
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

Representació durant la Fira del Teatre al Carrer, a Tàrrega
© Fototeca.cat
Teatre
Mercat internacional de les arts escèniques que té se celebra anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre.
Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…
Juan Bautista Diamante
Literatura italiana
Teatre
Poeta dramàtic castellà d’ascendència italiana.
La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos
davallament
Teatre
Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el divendres sant.
Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI
Henri Philastre
Teatre
Pintura
Pintor escenògraf.
Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851
Cristina Valls i Aguiló
Teatre
Actriu.
Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina