Resultats de la cerca

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV

Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…

Al nord del poble de Bolvir, a tocar de la població, hi ha el barri o raval anomenat d’Amunt o del castell de Bolvir, que s’estén al voltant de la força o torre de Bolvir És més que probable que aquesta fortificació, refeta segurament al segle XIV, sigui tot el que ha arribat a nosaltres del que fou el castell o força de Bolvir Consta des del 1233, en què en una concòrdia de Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, amb Roger Bernat II, comte de Foix, s’establí que la nova fortalesa de Bolvir fos destruïda El document citat parla de “ munitio sivi forcia ” La fortificació actual és un edifici…

La “ villa Lertio” o “Lercio ” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982 El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta Al final del segle XVIII fou aixecada una nova àmplia església que fou destruida…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni, per a la…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del catàleg de…

Aquest palau es troba situat darrere l’església, al Carrer Major, avui de Josep Arnan És un casal senyorial d’època gòtica, bastit als segles XIII i XIV La façana principal té dues rengleres de finestres coronelles Els finestrals del primer pis són tripartits, i els del superior, bipartits, amb boniques columnes i capitells treballats La portalada és de punt rodó, adovellada al damunt hi ha l’escut de la casa Llió o Lio, modern A l’angle dret del portal s’observa una àmplia arcada que comunica amb la façana lateral del palau Corona la façana una cornisa i uns merlets esglaonats Fou bastit…

La capella de Sant Martí, unida al mas de les Caselles, és situada al terme d’Organyà En el Spill … del vescomtat de Castellbò, el mas de les Cazelles , habitat per Pere de les Cazelles, s’incloïa a la batllia de Nargó, en el quarter d’Organyà L’any 1860 és documentada dins del terme d’Organyà la masia de les Caselles, on, es diu, passà la nit el comte d’Espanya abans de ser assassinat L’any 1071 hi ha documentada la donació d’un alou, amb les seves cases i terres, situat “ in valle Kapudensi, in apendicio Sancte Marie Organiensi sive in apendicio Sancti Martini de Kastes …” Les afrontacions…

S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…

Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…